Cançons contra la Barcelona fashion

"Ara tothom coneix a grups com a Ojos de Brujot o Macaco, que han triomfat en la música, però cal dir a la gent que aquests grups van començar al carrer, tocant en les rambles i a la plaça del tripy (George Orwell). Si no ho haguessin fet no haurien arribat fins a on han arribat", afirma Megale. Per això creu que el consistori és excessivament dur amb els músics del carrer i amb les normatives de soroll per als bars musicals. "Abans teníem el London bar, el Patís, la Coloma… ara ja ni això, només ens queda l'ateneu de NouBarris com a últim reducte de la cultura popular", remata. I va més enllà: "A Barcelona hi ha una autèntica persecució de l'art i això no és cívic", conclou.

En el CD, segons explica Ana, coordinadora de la iniciativa, la línia argumental dels 25 temes dels 22 grups (entre uns altres, Muyayo Rif, Che Sudaka, Eldys Gasolina Motor The Armari o Brazuca Matraca) que participen en el recopilatori és la seva visió crítica de Barcelona. "En essència, lletres relacionades amb la cultura, la falta d'espais i la denúncia del model de la Barcelona maca", apunta Vincenzo. "El CD els serveix de plataforma de difusió, però alhora de crítica d'un entorn", afegeix. Aquestes estrofes són un exemple (Gran Germà del grup La Pegatina: "Surts de la teva casa/i et poses a passejar/ Avui dia ni al carrer/ Ni al carrer es pot estar./ Càmeres per tots costats/ No paren de gravar/ Perquè el sistema et vol/ Et vol controlar".

Piero Pesce, que participa en el disc en el grup Questione Meridional, assenyala que l'Ajuntament "fomenta la cultura convencional i reprimeix la popular". "En el meu cas, el grup ho formem tres integrants, i els tres érem músics del carrer, ara no podem ser-ho perquè o no ens atrevim o no ens deixen". Ana afegeix que la majoria són grups que no se senten representats per la línia que segueix l'Ajuntament. "És gent del carrer, que es busca la vida per fomentar la cultura", assenyala. En el plànol estilístic, el CD té una mica de tot. "Des de cumbia colombiana, a ska, reggae, folk… de tot", diu la seva impulsora.

Però la denúncia del col·lectiu Barcelona Postiza ("plataforma nascuda arran dels constants atropellaments que sofreix la cultura a Barcelona i de la inquietud dels habitants i visitants de la ciutat davant aquesta situació", segons assenyalen) no acaba amb el llançament d'un CD. Aquesta amalgama d'associacions culturals vol emprendre campanyes de protesta ciutadana i fins as plantegen llançar un periòdic que divulgui el seu empipament. Perquè com diuen a la seva pàgina web "visc-a Barcelona , que tanca bars i censura ambients, i el que és pitjor, que ha aconseguit crear les lleis que li permeten fer-ho amb total impunitat. Visc-a la Barcelona postissa!"