/ Blog Dimecres, 1 de Juny de 2005
Article publicat per Sergio A. Hernández Villalvazo en Tiempo Naranja.
Quan era adolescent, a principis dels anys noranta, dedicava algunes hores de la meva vida a sintonitzar un radi d'ona curta que el meu pare m'havia regalat.Movia l'antena, d'un costat a un altre i girava pacientment la roda que em permetia sintonitzar. Caminava feia les finestres tractant de rebre millor el senyal, fins i tot hi havia alguns dies que em pujava al terrat. Soroll, soroll, veus....es van perdre les veus, silencis...soroll, soroll i de sobte veus nítides: "Això és ràdio..." seguida de tons musicals. Que felicitat! D'aquesta forma escoltava, en el 9800 d'AM, si la meva memòria no em falla, Radio França Internacional. També captava en classes de japonès de la ràdio de Japó. Ràdio exterior d'Espanya, radio de Xile i de Suïssa. Era tenir el món junt de mi.
Recordo l'any de 1994 quan es van celebrar eleccions presidencials al meu país, Mèxic, em vaig dedicar a escoltar aquell radi per obtenir notícies. Sempre m'ha fascinat el món del periodisme. Era una nit d'un diumenge d'agost. Escoltar la perspectiva externa em resultava increïble, al meu país molts dels mitjans encara s'alineaven a la perspectiva oficial. Com a parèntesi la notícia que jo esperava aquest any mai va arribar, el partit oficial el PRI (partit revolucionari institucional) va seguir en el poder durant sis anys més. Tenia 17 anys. Un dia, en el meu afany d'escoltar i no tenir les piles necessàries, vaig cometre un error electrònic i el meu radi va morir. Encara ho conservo guardat i embolicat en un calaix esperant ingènuament per ser reparat. Després d'això vaig usar el radi d'ona curta del meu papà que era molt més modern que el meu. Però per diverses circumstàncies a poc a poc vaig ser perdent aquest costum i sense tenir consciència d'això vaig deixar el radi de costat.
Avui l'Internet s'ha convertit en la meva ràdio. No sé quan va succeir de forma exacta. Aquesta ràdio ha crescut perquè trobo veus i pensaments que solament es poden escoltar aquí. Em faig preguntes sobre aquest canvi i aquest nou format, els seus reptes, els seus canvis, el seu món, les seves dificultats, sobre la creativitat i la cultura: Com ha canviat la ràdio? He buscat diferents perspectives i idees. Sense voler al moment d'iniciar aquest article em remeto novament a l'any 1994. Música de Manu Chao i la veu del subcomandant Marcos, membre de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, a Mèxic: "Aquí està escoltant vostè Radio insurgent la veu dels sense veu, la veu de l'Exercito Zapatista d'Alliberament Nacional. Transmetent des de les muntanyes del sud-est mexicà."
(1994: any de l'aixecament armat a Mèxic)
He rebut la resposta de "Ràdio Insurgent" amb una salutació revolucionària des de les muntanyes del sud-est de Mèxic. Lamentablement em diuen que per Internet i telèfon no concedeixen entrevistes. (Hauria de presentar-me en Oventic, Chiapas a Mèxic per sol·licitar-la, desafortunadament no puc fer-ho.) Però a partir d'ells comença la reflexió. Sense voler detenir-me en molts altres aspectes que iniciarien a partir d'això. Em concentro en la part del radi. Un moviment transmet els seus missatges al món per mitjà d'una ràdio que pot ser escoltada per Internet. Escolto els seus programes. Violins. "Escoltin aquesta cumbia que jo els vaig a cantar....transmetent radio insurgent en el FM de la seva ràdio..." Música interpretada pels "Llampecs de Chiapas". La meva FM és una computadora. Les idees es dispersen per molts llocs.
Heus aquí les opinions de tres radis que poden ser escoltades per Internet.
El cas de Radi Nederland
Hem realitzat una entrevista a José Zepeda Vares, director del departament Llatinoamericà de Ràdio Nederland a més de productor del programa Veus de la mateixa estació.
Com sorgeix Veus?
D'una necessitat estratègica. Per a Radi Nederland els temes culturals són essencials a la programació. A més, en el cas dels escriptors de parla hispana una emissora internacional té la possibilitat de brindar-li als oïdors, a través de centenars d'emissores a Amèrica Llatina la possibilitat d'escoltar a autors de difícil accés per a les ràdios locals.
Ara com ara Internet compleix principalment amb la missió de ser un vehicle de transmissió. No obstant això, si Un. veu la nostra pàgina comprovarà que molts textos tenen la possibilitat d'escoltar també so, i el que és particularment grat per a nosaltres, hem creat un lloc per a vídeos. És a dir, entrevistes rellevants són gravades en vídeo i així podem oferir no solament el so, sinó també la imatge i, freqüentment, el text. Tots aquests productes modifiquen la manera d'entendre la ràdio. Al final, per a nosaltres, es tracta que tinguem un missatge i hem d'optar per triar com o quines són els millors mitjans per difondre-ho. Internet ofereix la conjunció d'aquests mitjans.
Escolten algun programa de radi per Internet?
Moltíssims.
El cas de RadioChango
RàdioChango és un lloc web que compta amb la seva ràdio per Internet que tenen com a eslògan: "l'ona zapatista". Des de Barcelona, Espanya Vinx, un dels fundadors ens va contestar el següent.
Com sorgeix RàdioChango? Per què RadioChango?
Al desembre del 2000, 3 persones decidim fer en el nostre temps lliure una web on parlar de la música que més ens agrada. Noms provem molts, el problema va ser trobar un que estigués lliure en Internet. Al final vam donar amb "radiochango.com": "Radio" com a vehicle per difondre música, "Chango" pel déu Orishas de la festa i la rebel·lió.
Per què decideixen ser "l'ona zapatista"?
Per afinitats ideologicas amb el moviment zapatista.
Quan decideixen crear el seu webradio? Com va ser el procés creatiu i tecnològic?
La ràdio no estava prevista inicialment, fins que de casualitat vaig donar amb un codi que a partir d'un fitxer musical aconseguia mostrar en pantalla el títol i l'autor del tema. Aquí vaig pensar que podríem tenir una webradio. La ràdio no és més que una llarga llista de temes que anem actualitzant quan el temps ens ho permet; quan algú es connecta a la ràdio es genera una llista aleatòria de temes perquè a cada vegada soni alguna cosa diferent.
Quantes persones col·laboren en la seva webradio? De quina forma participen?
Som 2 persones que escollim els temes i els passem al format correcte (Real), una altra persona realitza els "jingles" (tascons) que s'escolten cada 5 temes.
Quants usuaris i de quins països escolten el seu webradio?
Hi ha entre 15 i 20 mil connexions / mes, des de tothom (especialment Europa i Sudamerica)
Com obtenen recursos pel seu webradio?
Fins avui mai comptem amb cap recurs que no fos el nostre temps i les nostres ganes.
Com seleccionen als seus artistes? Quin és el procés per portar un concert al seu webradio?
Els artistes de radiochango es seleccionen basicament per 2 criteris: música "mestissa" (fusió) i festiva, i lletres amb compromís social. Per als concerts, o bé gravem nosaltres -prèvia autorització de l'artista- amb minidisc des de la taula de so, o bé directament ens els envien ells en cd o minidisc.
Com manegen els drets dels artistes?
Demanant-los autorització, solen estar tots encantats.
Com els ha canviat la vida, en el sentit professional, l'Internet?
Jo treballo de programador de pàgines web, així que ja veus tu ;).
La cultura i Internet? La consciència social i l'Internet? Com s'ajuden i com es perjudiquen per a vostès?
Internet és un formidable vehicle de comunicació, no solament permet arribar directament a molts llocs llunyans, sinó que encara no és possible controlar-ho completament. Em refereixo al fet que de moment és l'únic mitjà on pugues haver-hi "contrainformació" o millor dit, informació no manipulada, de fàcil i lliure accés. A destacar també la importància de fòrums i xat: molta gent s'ha conegut a través de les nostres pàgines, de forma "virtual" en un primer moment però també, la qual cosa és especial motiu d'orgull per a nosaltres, en "carn i ossos".
Per què Radio Alternativa?
Estem convençuts que una altra ràdio és possible. En una metròpoli de la magnitud de la Ciutat de Mèxic haurien d'existir no unes quantes, sinó centenars d'estacions independents. Desenes d'alternatives. Som un projecte que s'emancipa de la ràdio comercial. Som una opció emergent de ràdio. Una oferta complementària als mitjans tradicionals. Així mateix, desitgem derrocar la lògica que impera en els grans monopolis de comunicació, que assegura que "el que no ven no és bo o no interessa". Les "40 Principals", les veus impostades, el món de l'espectacle, el lliurament dels premis MTV, les apologies a la violència, la frivolitat, els Grammys, la morbositat, les mateixes notícies que s'escolten a tot arreu, NO són part de la nostra oferta comunicativa. Som una Alternativa a "Mariano als matins", Alfredo Palacios o a Pedro Ferriz (programes que es transmeten en la ràdio mexicana).
Quins problemes es van presentar (i es presenten) durant el seu funcionament?
El principal problema és convèncer a la gent que els mitjans alternatius són igual de valuosos que els mitjans tradicionals. Que aquests ofereixen continguts diferents i de gran vàlua. Aquesta recerca per convèncer a aquestes persones és una tasca per altra complicada. Com convèncer a algú que apagui el seu televisor, per deixar de veure a Omar Chaparro (conductor de la televisió a Mèxic), i que escolti radi per Internet?
És un repte majúscul. Més encara quan els grans mitjans de comunicació han estat els que, en gran mesura, ens diuen què veure, què escoltar, què dir, com actuar, què pensar... o millor dit a NO pensar. No obstant això, tenim molt clar que no desitgem tenir un rating barat ni tampoc desitgem atemptar contra la intel·ligència de les persones.
Com va ser el procés creatiu i tecnològic quan van iniciar? Com és ara?
La nostra història comença en 2001 quan Radioguadalupe.com "La Veu de la Frontera Urbana" va ser acceptada com a membre de AMARC (Associació Mundial de Ràdios comunitàries, www.amarc.org). El 27 d'agost de 2002 oficialment llança el seu senyal amb només 128 kbps de potència efectiva radiada. La nostra incipient estació no podia tenir millor començament. Estàvem retransmetent el primer Festival dels Mitjans Comunitaris i Ciutadans a través d'un senyal d'Internet via microones, celebrat en Coyoacán, Ciutat de Mèxic,
Ja al desembre de 2004 vam estendre la nostra oferta mediàtica i ens convertim en Radioalternativa.org amb tres estacions de música. En Radioalternartiva.org ens hem proposat, des de fa ja gairebé tres anys, construir una via per exercir plenament la llibertat d'expressió i el dret a comunicar; perquè la nostra veu sigui escoltada; per saber la veritat darrere de les coses; estimular la reflexió, desenvolupar la creativitat i demandar innovacions temàtiques; per construir una societat més lliure, crítica i equitativa.
Quantes persones col·laboren? De quina forma participen?
A més de la ràdio, tots els que col·laboren, tenen altres activitats. Els hi ha biòlegs, ambientalistes, batxillers, actors, rotulistes, dissenyadors, enginyers, fusters, comptadors. Homes i dones (aproximadament trenta) els que conformen i realitzen un projecte multidisciplinari dedicat a promoure la ràdio lliure i la cultura independent a Mèxic. Els encarregats de la ràdio som quatre persones. Els nostres inavaluables col·laboradors participen com a productors, locutors, guionistes, programadors de Radioalternativa.org, és a dir "Radio real per a Gent Real".
Com obtenen recursos per a la seva ràdio?
La major part dels recursos provenen de donatius dels audioespectadors, de festes, esdeveniments, subhastes, entre uns altres. Ja que si ben no perseguim finalitats de lucre, tampoc perseguim finalitats de pèrdua. Tant de bo que les persones que llegeixin aquesta entrevista puguin també solidaritzar-se!
Volem saber, per esmentar alguns breus exemples, per què no es parla que l'els cost real de produir una còpia legal d'un CD és només d'un dòlar (i ens ho venen fins a en 20 vegades el seu valor); o que són només 14 famílies les que controlen les comunicacions a Mèxic i que va ser fins a desembre de l'any passat (després de més de quaranta anys) quan es van atorgar els primers quatre permisos per transmetre a grups de ciutadans al nostre país; que la indústria de la xafarderia genera anualment 400 milions de USD de guanys; que la payola (practica perniciosa que consisteix a pagar per ser tocat) és el pa el nostre de cada dia de la ràdio comercial.
Si es parlés obertament d'això podríem pensar que ens anem aproximant a la llibertat d'expressió. Lògicament, ara com ara, ningú podria patejar el pessebre. O hi haurà algú que llanci la primera pedra sense que sigui expulsat del paradís mediàtic?
La cultura i Internet? La consciència social i l'Internet? El desenvolupament i l'Internet? Com s'ajuden i com es perjudiquen des del seu punt de vista?
Internet, un món amb regles no escrites. D'interrelació i propostes interessants. Un sisè continent. No obstant això, no ens perdem. No va substituir, ni salvar, ni a desaparèixer absolutament gens. És una eina que complementa a altres mitjans, que ben aprofitada, i degudament explotada, pot brindar-nos moltes comoditats, beneficis i possibilitats. Més que perjudicar, va a beneficiar les nostres interrelacions personals. Potser les faci una mica més fredes però, això sí, més immediates. Va ampliar la nostra capacitat d'optimitzar els recursos amb què expliquem. Fer més amb menys.
Però perquè això succeeixi, és menester estar en Internet. Ja Gloria Trevi, Big Brother, Marcos, Adal Ramones, Marta Sahún (Personatges del món artístic i polític de Mèxic) i fins als presidenciables estan ja a la xarxa. És un mitjà que combina el millor de molts mons. És el més proper a la democràcia. Aquí la gent vaig poder escollir el que desitgi. En el nostre cas és gràcies a la xarxa que ens podem apropar a la gent. I aquesta es queda amb nosaltres perquè així ho desitja i no perquè som l'única opció en el quadrant. Existim per promoure i encoratjar una relació més propera entre els mitjans i les persones.
Quin és el futur de la ràdio?
La ràdio està obligada, a partir de la probable reforma a la Llei de Radi i Televisió, a canviar. Ara sí estaria obligada a brindar continguts d'alta qualitat i a ampliar la seva oferta comunicativa. Haurà de respondre a les necessitats dels ciutadans i no simplement a la de les seves radioescoltes. Haurà d'anar ajustant els seus continguts i fer-la més propera a la gent.
Però si d'avenir com a proposta es parla, fa ja alguns anys, José Álvarez, director de la desapareguda Radioactiu 98.5 FM, va dir "no sé què va a passar quan hi hagi cent estacions (en el quadrant de la Ciutat de Mèxic). Probablement existiran estacions que només transmetin música, hi haurà altres ràdios alternatives, potser ens tornarem més crítics i potser hi haurà canals molt més crítics que ara".
Haurem arribat ja a aquest futur? Estem certs que sempre anem a estar depassats per est. És just com el cavall i la pastanaga. Per més que avanços mai ho vas a aconseguir. Ell t'aconsegueix a tu. Però, la millor forma d'imaginar el futur és creant-ho.
D'altra banda, un exercici interessant de prospectiva seria situar-nos en 1971. Ara, imaginem a una ràdio de l'any 2005, com seria? No seria per ventura el futur com l'estem vivint ara?
Escolten alguna ràdio per Internet?
Radioalternativa.org escolta ràdios comunitàries i ciutadanes d'Hispanoamèrica i de Mèxic. La Tribu, La Voladora, Radio Terra, Radio Bemba, Radio Teocelo són projectes radiofònics molt interessants. D'altra banda, si no ens interessem àmpliament en les ràdios per Internet de la Ciutat de Mèxic és una miqueta per recel. Ja que podem caure en el parany de creure que el camí correcte (i a seguir) és el "American Top 40", el "Billboard", els "Quaranta Principals", el "American Dance Charts" o el "Top of the pops".
Moltes ràdios per Internet (no totes, que consti) intenten ser còpia fidel de la ràdio comercial. Per la nostra banda no tenim inconvenient en què això succeeixi. Clar, si és que la seva fi és eminentment comercial. Però si no es rep un sol centau, per part de les companyies discogràfiques per "donar a conèixer", promoure i/o enaltir a figures com Belinda, Beyoncé, "El Potrillo" o Robbie Wiliams, ens sembla un exercici summament ociós.
Si tenim a les nostres mans la capacitat brindar una oferta, almenys una mica diferent a l'oferta mediàtica tradicional, doncs aprofitem-ho. Jo com oïdor tradicional per què hauria de molestar-me a encendre el meu PC, ficar la meva clau, connectar-me a Internet, buscar a la xarxa només per escoltar a Reyli, a Robbie Williams, a Maroon 5 o a Luis Miguel si a l'abast del meu control remot els puc trobar en qualsevol estació de la meva desgastat ràdio?
Veuen diferències entre la ràdio per Internet i la ràdio "tradicional"?
Millor convidem a la gent que ho descobreixi per si mateixa. Visita www.radioalternativa.org. Recorda ja no s'encén la ràdio... es fa clic a la ràdio.
++++++++++++++++++++++++++++
Gracies a:
Radio Alternativa http://www.radioalternativa.org/
Radio Nederland http://www2.rnw.nl/rnw/es/
Radio Chango http://www.radiochango.com/
