Dijous, 29 de Desembre de 2011
He decidit explicar aquí la meva experiència a l'hora d'escollir el meu primer smartphone, perquè és un tema que m'ha donat molts maldecaps i potser aquest article pugui ajudar a algú en la mateixa situació.
El que vaig tenir claríssim des del principi és que volia un Android, res de Windows Phone o iPhones, aquests últims són molt cars i per bonics que semblin, nadivament no són compatibles amb Flash Player i les seves aplicacions han de passar pel vistiplau del Sr. Apple, a més de requerir d'una llicència anual per a desenvolupadors, la qual cosa em sembla una estafa en plena regla. Android en canvi ofereix descàrregues des del Market, però també permet la descàrrega i instal·lació de programari des de qualsevol altra web sota responsabilitat del propi usuari, evidentment. I en ser un sistema operatiu de codi obert, la seva evolució sembla estar sent molt més ràpida que per als dispositius amb iOS.
Doncs bé, com a resulta que fins ara utilitzava el mòbil només per a alguna trucada i sms, no volia gastar-me molts diners i vaig optar per demanar un Samsung Galaxy Mini lliure des de la web de Simyo, el meu nou operador (adéu Timofónica!). Havia estat investigant i semblava una bona opció per començar, fins que un parell de dies abans que m'arribés vaig llegir en fòrums que en aquest dispositiu, per defecte, no es podia instal·lar el reproductor de Flash donades les baixes prestacions del seu processador (600Mhz).
Primer gerro d'aigua freda, ja que volia usar el meu nou mòbil entre altres coses per poder realitzar proves durant les retransmissions streaming que realitzo de tant en tant. Vaig cridar a Simyo per confirmar que podia retornar-ho, i vaig anar a per un altre...
Vaig comprar llavors un Samsung Galaxy S scl en una tenda d'aquestes de dubtosa legalitat, de fet venia amb marca Movistar i estava alliberat (no confondre amb venir lliure de fàbrica). Al principi em donava una mica igual, però després de 2 hores configurant-ho al meu gust, resulta que la càmera de fotos deixava de funcionar després de molt poques preses; investigant en fòrums vaig descobrir que era un problema comú en aquest model quan venia alliberat. Així que tornada a la tenda i nova devolució.
Per al següent ja vaig voler assessorar-me millor, vaig anar a una tenda Phone House confiant en els seus empleats i demanant expressament un mòbil compatible amb Flash Player; em van vendre un Samsung Galaxy Ace, el qual tenia molt bona pinta la veritat, i en alguna pàgina havia pogut confirmar que podia instal·lar-li l'aplicació de Adobe. Res més lluny de la veritat... Però bé, ja era el tercer en menys d'una setmana i no estava disposat a més marejos, així que vaig ser fent-me a la idea que els streaming els provaria com sempre des del meu netbook. Un altre tema que no em va agradar gens d'aquest model va ser la connexió wifi: resulta que en xarxes amb encriptació WEP (com la de la meva casa) no hi havia cap problema de connexió, no obstant això semblava impossible de connectar a una xarxa WPA com la de la meva oficina, tocava gastar dades 3G…
Per sort, casualitats de la vida, vaig estar tuitejant amb el meu amic i antic company de treball Juanjo, en comentar-li el del meu primer Android em va aconsellar que fora a canviar-ho de seguida pel model que tenia ell, concretament el LG Optimus Black, que li anava de meravelles. Coneixent-li li vaig fer cas i la veritat que ara estic encantant: per 25 euros més que em va costar respecte al Ace, he resolt els dos problemes més incòmodes: tinc Flash Player funcionant perfectament amb els streamings (i de pas per veure TV online), i puc connectar-me sense problemes a la wifi tant de casa com de l'oficina. A més, compta amb una pantalla de 4 polzades enfront de les 3,5 del Ace, amb càmera frontal a més de posterior per per exemple poder realitzar videotrucades a través de Skype
Resumint, el LG Optimus Black em sembla un smartphone molt complet, la bateria no dura menys que altres models (pitjor ho tenia la meva dona amb la bateria original del Samsung Galaxy S2) però per a la gent com jo que es passa el dia treballant amb ordinadors, n'hi ha prou amb acostumar-se a tenir-ho endollat per USB i no hi haurà sorpreses. Recomanat!
I pròximament... començar a programar aplicacions per Android, tot indica que es tracta d'una parada ineludible per un webmaster del segle XXI...